I per fi, l’estiu!!!!!

I per fi, l’estiu!!!!!

Famílies!

A La Gresca ja comencem a preparar les activitats per aquest estiu!

I atenció! Aquest mateix dilluns 25 i fins dijous 28 es podrà sol·licitar la beca de Fundació.

A partir de dilluns 25 i fins dijous 28 d’abril en els següents horaris i al Centre Cultural de Ripollet:

  • Dilluns, dimecres i dijous de 17 a 20h
  • Dimarts de 10 a 14h

Cal portar:

Podeu consultar tota la informació a Secretaria (dins la mateixa web)

DCIM101MEDIA

Amb l’Abril, arriba Sant Jordi!

Amb l’Abril, arriba Sant Jordi!

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tan pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l’estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar una persona per intentar calmar-lo. El problema era trobar la persona que volgués sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així va ser com, després d’una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a parar a l’estómac del drac. Sembla que la jugada els va sortir bé, l’abominable bèstia se’n deuria sentir satisfeta, perquè va deixar de fer estralls per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort va fer que fos escollida per ser devorada la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor robat de tots els ciutadans, i per aquest motiu centenars de vilatans es van oferir a substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, va ser just i sever, i va considerar que la seva filla era com qualsevol altre: si era el seu torn, l’havia d’assumir.

I així va ser com la donzella va sortir del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble la mirava desconsolat i afligit. Però mentre la noia es dirigia cap al sacrifici, una jove, amb una brillant armadura, muntant sobre un cavall majestuós, hi va fer acte de presència. La donzella se la va mirar i li va advertir:

—Fugiu! Fugiu ràpidament d’aquí, noble donzella, si no, apareixerà la bèstia i només veure-us, us devorarà.

La jove se la va mirar i li va contestar:

—No patiu, noble princesa. Si sóc aquí és perquè he vingut expressament des de molt lluny per protegir-vos i per alliberar el vostre poble d’aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la bèstia, davant l’horror de la princesa i el goig de la donzella.  Va començar una intensa però breu lluita, fins que la valenta noia va clavar una bona estocada amb la seva llança a la terrible fera i, així, la va matar. De la sang que en va brollar, en va sorgir ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa havia vist mai. I així, amb aquesta nova versió, la princesa tampoc va ser devorada pel drac ferotge i també, el poble va ser alliberat per sempre més.

Font: Una mar de contes (amb una mica de llicència adaptativa…)

https://ca.tales.land/grans-classics/4/la-llegenda-de-sant-jordi

Un Sant Jordi coeducatiu

http://joanturu.blogspot.com.es/2012/03/dibuixos-per-sortir-de-la-ratlla.html)